Una lluita, una petita o gran lluita
deixondeix els marges,
escampa abraçades,
arreplega esperances,
enllaça mans entre dits de somriure,
engrassa versos. I aixeca els poetes
de la cadira als ateneus populars,
i la guitarra acarona el poema.
I fins i tot el núvol dibuixa
rínxols d’il·lusions pels infants.
I fins i tot hi ha més,
i tot és més ple: el poeta enfila camí
cap a la plaça oberta
on línia roja i blava enllacen
i tu i jo ens trobem
i les nostres llengües es tasten
excitades, circumval·lades per tanta revolta,
tanta passió, tant anhel de llibertat.
Una lluita. La lluita, les lluites.
Fidel Picó
El poeta roig
Juny de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada