Foto de Jordi Carrió (per la xarxa)
Acosta’t. Captura’m el poema.
El pots cloure tu ?.
Mesura la sal dels meus versos.
Explica’m el final que vulguis.
Miraria d’altres mots, d’altres ulls...
Posa’t dins els meus crepuscles.
Deixa’t anar. Executa les passes,
l’orgasme. El meu, el teu...
Clou(-me) aquest ball de desig infinit
i banyem-nos embadalits sota la pluja de vi.
Fidel Picó
El poeta roig
Juny de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada