Cau una fulla
fins al fons de la teva ànima.
Cau plàcida, dolça, immensa,
però desequilibrada, trista,
talment la bellesa que dibuixen avui
els teus ulls brillants
color de fustot o de terra abandonada.
Cau una fulla trista
i reposa en terra trista
i ningú no canta
quan els teus ulls tristos
miren una mar trista.
Cau una fulla, cau la tardor
com regalima una gota de fang,
un poema entremaliat escolant-se
dins la teva ànima obesa de pena.
Cau la tardor
i sense ell, l'hivern.
Fidel; desembre 2015
Molt bo Fidel!!
ResponEliminaGràcies Carme.
Elimina