Mireu-los als ulls !

Ei, mireu els ulls dels vostres fills !. 

Endinseu-vos pels seus mars, 

els seus parcs d’atraccions. 

Penetreu dins les seves il·lusions !. 

Llisqueu com rius amb els seus batecs. 

Ei !. Deixeu els maleïts mòbils ara mateix, 

aneu-los a cercar 

(ja acabareu de llegir aquest poema després). 

I obriu-vos, abraceu-los i dibuixeu-los 

un somriure, carai, que no costa massa !. 

Ei !, mireu els ulls dels vostres fills 

i viatgeu amb ells. 

La resta, fullaraca morta 

que claudica als teus peus 

amb la tardor de les pèrdues, sempre.

Sí, mireu-los als ulls i gaudiu.

Fidel; desembre 2015