Cau una fulla

Cau una fulla

fins al fons de la teva ànima.

Cau plàcida, dolça, immensa,

però desequilibrada, trista,

talment la bellesa que dibuixen avui

els teus ulls brillants

color de fustot o de terra abandonada.

Cau una fulla trista

i reposa en terra trista

i ningú no canta

quan els teus ulls tristos

miren una mar trista.

Cau una fulla, cau la tardor

com regalima una gota de fang,

un poema entremaliat escolant-se

dins la teva ànima obesa de pena.

Cau la tardor

i sense ell, l'hivern.

Fidel; desembre 2015