Resistint al foc

I

Com llançaflames, el sol, criminal,

ens llença el seu foc.

No hi ha alternativa.

Els únics aixoplucs:

atrinxerar-se a l'ombra o remullar-nos.

Què no hi ha alternativa dius ?

Només m'ofereixes aquest plat de brases rendides ?;

aquesta imatge de pollastres rostits i submisos

en un pal donant voltes

més traspassats que calladament indiferents?

Què no hi ha alternativa dieu ?,

què m'he de menjar la vostra merda

i les mosques del voltant ?

Davant excés de fum i plor de cendres imperant,

prefereixo fugir amb la poesia,

cantar la Marsellesa veient Casablanca,

arrapar-me al teu cos nu fins al cortcircuït final...

A l'ombra d'algun mot amb ànima rebel,

banyant-me als tolls cristal.lins

aixoplugat de tanta falla dogmàtica...,

camino a les palpentes,

fujo del llançaflames del sol

que tot ho mira, que tot ho droga.

Corro dins el núvol de pluja.

M'allunyo per anar-me'n

o més aviat per quedar-me,

ben xop i excitat de rebel.lia,

probablement, amb tu.

II

A veure però, deixem-nos de punyetes !

Clar que hi ha alternativa !

Desem per unes hores poemes i metàfores

que ja queden prou bé,

agafem aigua com sigui i combatem el foc

en defensa de la nostra terra, les nostres llars.

També excitat de rebel.lia, clar,

probablement amb tu, oi ?

Fidel, 21 i 22 de juliol de 2013

Refet el 17 i 18 de maig de 2015