dilluns, 18 de maig del 2015

Resistint al foc


I

Com llançaflames, el sol, criminal,
ens llença el seu foc.
No hi ha alternativa.
Els únics aixoplucs:
atrinxerar-se a l'ombra o remullar-nos.

Què no hi ha alternativa dius ?
Només m'ofereixes aquest plat de brases rendides ?;
aquesta imatge de pollastres rostits i submisos
en un pal donant voltes
més traspassats que calladament indiferents?
Què no hi ha alternativa dieu ?,
què m'he de menjar la vostra merda
i les mosques del voltant ?
Davant excés de fum i plor de cendres imperant,
prefereixo fugir amb la poesia,
cantar la Marsellesa veient Casablanca,
arrapar-me al teu cos nu fins al cortcircuït final...
A l'ombra d'algun mot amb ànima rebel,
banyant-me als tolls cristal.lins
aixoplugat de tanta falla dogmàtica...,
camino a les palpentes,
fujo del llançaflames del sol
que tot ho mira, que tot ho droga.
Corro dins el núvol de pluja.
M'allunyo per anar-me'n
o més aviat per quedar-me,
ben xop i excitat de rebel.lia,
probablement, amb tu.


II

A veure però, deixem-nos de punyetes !
Clar que hi ha alternativa !
Desem per unes hores poemes i metàfores
que ja queden prou bé,
agafem aigua com sigui i combatem el foc
en defensa de la nostra terra, les nostres llars.
També excitat de rebel.lia, clar,
probablement amb tu, oi ?


Fidel, 21 i 22 de juliol de 2013
Refet el 17 i 18 de maig de 2015





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada