Dormir entre barquetes de poesia ???...
La (meva...)
El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit
d’homes i dones perduts
que, des d’una ciutat podrida de silencis,
hissen l’esguard que el pànic enderroca.
La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.
Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.
És poca cosa més, la (meva) poesia.
Fidel; 2008
POESIA
LLIBERTAT
JUSTÍCIA
POESIA
!!!!!!
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada