Refugi al bar

Cau la nit de novembre

com els rellotges posmoderns d’avui:

sense treva, a tota velocitat, sense mira-ments.

Hi ajuda que plou a torrenteres

com arreu ens plouen hòsties

que ressonen per totes les cruïlles.

Costa sense far, cruïlles ennegrides

com negre va veure la nit el poeta,

com aquest instant certament decrèpit sense tu.

La tarda ens fuig sense tu,

irromp el vespre com una ventada

sense ganes d’avisar.

El cel no deixa de plorar de ràbia,

tenim presos polítics i exiliats.

Les orenetes també han anat marxant.

Les clavagueres semblen rius marrons

i moltes dones van en botes i caminen fent soroll

i molts homes no hi van en bótes però caminen

en silenci deixant petjades de sang.

No et trobo a la cruïlla fosca de l’avui.

Hi apareix un aparador entre els vidres molls

que encega de tanta llum blanca,

s’enlluernen els preus i les robes

i l’entorn queda més enfosquit que la pròpia nit.

Trona, ja tot és fosc.

La nit se’ns posa als vidres i trona més

al bar de Gala Placídia. Indret on s’hi barregen

classes mitjanes i altes, una transició estranya,

un lloc de frontera amb límits de boira.

La mateixa pluja, una nit eterna semblant.

Esclata l’enèsim tro,

el cel continua vomitant ràbia a raig encès.

El bar, refugi del mal ploure;

arriba més gent (“refugees welcome”!, tant de bo...).

I una àvia dona de menjar al net petit,

un grup d’homes i dones d’uns 40

parlen en castellà de viatges;

hi ha la noia sola fent el tallat calent,

la cangur amb un altre nen parla pel mòbil

(Quasi totes s’endinsen

i es perden pel mòbil...).

I jo que escric, tinc les bambes xopes

i m’asseguro pel mòbil

que la meva filla ha arribat bé a música.

Vaig enllestint el poema;

cau la nit de novembre,

i jo que no et trobo

perquè t’han tancat a la gàbia,

Jordi Cuixart.

La pluja cau sense treva

i tu que no passes per les sentides cruïlles

que, sense tu, deixen de somriure amb o sense pluja.

El cel brama ràbia !

I demà, el sol,

i els teus mots no engarjolats.

Surto i em cau una darrera gota;

cau una nit de ràbia

que no m’has enviat tu

perquè t’han tancat a la gàbia,

Jordi Cuixart.

Fidel Picó (El poeta roig)

15 i 16 novembre de 2018

Gràcies per tant !!!