Conglomerat de desgavells
als caus del poder.
Conglomerat a la plaça
per on cerco la proa dels teus llavis.
Conglomerat de versos
a la recerca dels teus túnels
per divisar, al final, la llum
de les teves directrius inexpugnables.
Talment un castell: aquell conglomerat,
ombra que s'arrela
i em vigila quan m'abraces
tremolosa de basarda
i em dius que...
no.
Fidel Picó
El poeta roig
Del llibre: "Instants de maig i potser..., tu"
(Poemes 2011-2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada