Gronxen camins...

Un acordió gronxa la ciutat

i una llàgrima corre de nord a sud

pel vidre fred del finestral.

Plora la resistència, plou sang

i esquitxa l’ocell

empès a la gàbia.

Solitud de glaç,

crit grumoll de ràbia;

poema de foc i creu,

cendra de matinada…

Acordió i silenci monàstic.

Cauen gotes, rellisquen

per un novembre fred.

Més enllà, les cartes:

dibuixos d’infant

gronxen camins d’esperança,

coratge, anhel, cançó…

Que no s’agapui la llum del carrer

Que t’enlluernin les ales

Alcem les portes i abracem

                        la llibertat.

Fidel Picó;

El poeta roig

Novembre 2017