Un acordió gronxa la ciutat
i una llàgrima corre de nord a sud
pel vidre fred del finestral.
Plora la resistència, plou sang
i esquitxa l’ocell
empès a la gàbia.
Solitud de glaç,
crit grumoll de ràbia;
poema de foc i creu,
cendra de matinada…
Acordió i silenci monàstic.
Cauen gotes, rellisquen
per un novembre fred.
Més enllà, les cartes:
dibuixos d’infant
gronxen camins d’esperança,
coratge, anhel, cançó…
Que no s’agapui la llum del carrer
Que t’enlluernin les ales
Alcem les portes i abracem
la llibertat.
Fidel Picó;
El poeta roig
Novembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada