Riuada

Síl.labes molles,

pètals de xocolata...

Te'n vas

com el fum del crepuscle.

Jo no marxo mai.

Sempre sóc al mateix lloc

quan les pedres i els arbres

del camí no callen.

Riuades de síl.labes,

pètals de xocolata negra...

No, no mrxo mai.

Tu però, tu marxes sempre

entre silencis que xisclen

com esglésies d'un altre temps.

Riuades, corrent davallant.

Poemes que suren sempre

en el meu paisatge.

Fidel Picó

El poeta roig

Maig de 2017 

( Refet d'un poema antic...?)