I
Cremada; cràter
de quitrà prou urbà:
la taca del fred
que cavalca enfosquida
pels seus ulls obedients.
II
Mira !, una escletxa a la gruta del neguit.
La tanka s'obre.
La mètrica entra en procés de ruptura,
les síl·labes van a la deriva.
Sigilosament esclata la metàfora:
passen milers de desobedients
per la frontera de glaç.
Oh benvinguts !, passeu passeu al poema...
Jo també vull fer l'amor amb el poema.
Jo també vull fer l'amor amb el poema.
Tu també vols fer...el poema:
esquitxos blaus
desdibuixen el cràter de la por.
F.P.
el poeta roig
Maig 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada