Tu allà, jo aquí.
Avui em tornes a parlar del binomi Capital /Treball,
del terrabastall que es cou a la jungla d’Internet,
del darrer desnonament perpetrat sense escrúpols
i de la mala salut de la veïna de dalt.
Mentre, jo enllesteixo un poema
que parla del bonisme desenfrenat;
de la mirada penetrant i els ulls vius
de deler de la noia de la feina,
de l’anticicló que es perpetua,
dels pobles que lluiten i es fan forts i respectats.
Tu allà, jo aquí. Jo allà, tu aquí
o intercanviant visions de dia i nit,
de futbol o de teatre, de física o metafísica,
de begudes amb alcohol o gelats.
Tu allà, jo aquí. Distància.
O jo més enllà, tu més aquí. Més distància.
Tu jugant a dards i profanant dianes maltractades,
jo estampant metàfores als aiguamolls del disc dur
entre floretes caducades i tardors mal apuntades
per una subtil pluja de fang.
Jo amb el meu avorriment, tu amb el teu:
punt de trobada, encreuament al bar
de les no abraçades i dels desitjos dels oposats,
per tal de nafrar un temps pansit d’utopies
que als dos, se’ns esmuny de les mans.
Tu allà llegint-me,
jo aquí inventant_te.
De Gener de 2012
Refet i repensat : febrer de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada