Brollen anhels
farcits de voluntat popular
amb tots els refugis intactes.
Enrogits com els cants,
com les llibretes vermelles
on hi nien els meus versos.
Baixen rius alegres
entonant cançons de somni.
La fèrtil conca de les metàfores,
l'alè de primavera dels que volen decidir.
S'entreveuen somriures i llàgrimes d'argent
que s'evaporaran a la cruïlla
en que les ones comencen a bategar
entre anhels que es llencen endavant
per desembarcar a la platja
dels versos fulgents.
Just al llindar on s'inicia
el laberint del teu cos.
Fidel, el poeta roig
Del poema "Regalims" (2011)
del llibre "Instants de maig i potser..., tu".
Refet el gener de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada