Dilluns. Tarda de cotxe i ràdio
en que la por incrementa
la gravetat de les ferides.
La por s'esllavissa,
és esllavissada des i pels de dalt
i cau a plom:
al metro de baix,
als barris dels pobres,
als marges sense papallones.
Sepultats per la ferralla de l'odi ?
A dalt de tot es llencen
les primeres pedres perfectes.
Les vies de tren ja no fuguen res
mentre la ràdio és una relíquia
d'un passat ple de punk.
La por, el principi,
el darrer MUR infranqueable.
Tardes potser masssa ràpides;
(sense accident una altra vegada),
ni a 130 escapem del setge de la nit.
Dilluns negre,
la por, les pors;
els murs repintats de blanc.
El comunicat mèdic, diàfan:
estat -i Estat !- greu.
Fidel, el poeta roig
Gener 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada