Dimarts 13

La ‘coaching’ s’esforça per motivar-nos. 

El desembre sembla octubre.

Demà no hi haurà vaga general.

Els independentistes estan a la grenya 

però els unionistes, més estàtues, també.

Els silencis no semblen tenir por.

El metro va ple com sempre 

i els Ferrocarrils van a Terrassa

i passen i s’aturen a Sarrià.

Altes-pressions, anticicló, 

nivells de contaminació massa alts.

La filla gran té música, 

gent de la feina que no havia vist mai,

al darrer dia per fi arriben les T12,

i el Barça que juga a Qatar.

I ets al Parlament amb els alumnes 

i els de la CUP no hi són.

Toca peix per sopar, dino a casa,

a Aleb la situació és dantesca

i ahir va ser dilluns

i retocava un poema.

“Positivitzar quelcom negatiu” al curs.

El dia no és massa blau, 

la nit com estressada- cau ràpid.

Faig una canya a casa del Josep 

mentre la petita juga amb en Lluc.

Arrossego algunes pors 

i ploren rius que no saben callar.

Avui, al bar durant l’esmorzar, 

ha sonat Bowie.

Fidel Picó

El poeta roig

Desembre de 2016