Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 20 de desembre del 2016

Ciment



Vas a la platja 
per cercar tots els blaus 
i et trobes amb una petxina 
amb la boca rebentada: 
URBANITZADA. 
Sagna el paisatge com riu vermell, 
i el trau s’eixampla 
i grises ombres ploren 
talment la robusta tristor 
de la velleta isolada traginant 
la pedra, el ciment de la solitud
de tants novembres.

T’han robat el paisatge.
Prou sovint t’he vist plorar.


Fidel Picó
El poeta roig
Novembre 2016

1 comentari:

  1. Bon poema. Et felicito.
    Et desitjo que passis un Nadal molt feliç.
    Francesc Cornadó

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)