Els pocs ocells que refilen tímidament,
els arbres intensament verds,
la Irene que canta
i el soroll de la rentadora
que gira com girem tots.
Respirem. Tot corre.
Tot té un ritme arranjat.
Els pocs humans; els molts ocells ?
La Irene continua cantant.
I la música (encara que no ho sembli),
l’avantsala de la revolta.
els arbres intensament verds,
la Irene que canta
i el soroll de la rentadora
que gira com girem tots.
Respirem. Tot corre.
Tot té un ritme arranjat.
Els pocs humans; els molts ocells ?
La Irene continua cantant.
I la música (encara que no ho sembli),
l’avantsala de la revolta.
Fidel Picó
El poeta roig
Juliol 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada