Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 12 d’octubre del 2016

Coàguls


Coàguls de sang perforen
els passadíssos de Wall street.
Silenci. Parlen els inversors.
Coàguls de pànic,
ferides mal tancades
que només l'escriptura automàtica
és capaç de reflectir..
Silenci. Parlen els economistes.
Hi havia una vegada un ensorrament global
i una manobres que no podien dir 'no' !
Ni podien, ni sabien ni protestaven...
Silenci. Parlen els banquers.
Coàguls de diner públic
perduts als àtics primera
on antigament es bevia whisky del car
i es posaven ofrenes als qui mai no cauen
del seu opulent pedestal.
Silenci. Parla l'establishment polític
o parlen els meus vells amics de la Conferencia Episcopal.
Ara, tots, totes amb sacs de coàguls,
embolcallats d'aquella innocència adolescent,
armats amb aquella escopeta
de caçador de mercats tous;
extenuats de tant desfici
o a la conquesta de noves pors tenebroses
i d'altres onades del pacífic no del tot pacificat.
Hemorràgia interna, venes ferides,
camins bloquejats; paraula d'esclau,
silenci d'indígena. Tristes cèl.lules empobrides
perpetuant la seva submissió.
Comencem a parlar des dels meandres de la incertesa.

Prou plorar ! Liqüem la por i sortim a batre'ns.
Parlem. Ara parlem nosaltres.


Fidel, el poeta roig
Octubre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)