El mar,
el reflex del sol,
la platja.
La primera línia:
el teu anhel irresistible
com riu de plata
que batega constant.
S'hi dibuixa una llengua,
uns llavis
que llepen el teu cos.
Un plaer indestructible
que et penetra.
Un poema. El clímax
que arrela profund.
El crit i el silenci:
els teus sentits encesos
on hi habita l'amor
a la platja eterna.
Fidel; Desembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada