Els martells

L'escena continua sent la mateixa,

els dilluns encara són dilluns.

Els martells sempre caminen en renglera,

xisclen i avancen per les grises avingudes

en el nom de l'ordre del calendari i la construcció.

Ahir, avui i sempre;

dilluns, dimarts...diumenge.

Marxa triomfal, victòria assegurada, em deies.

Tu ets l'asfalt, bé que ho saps.

Tots ho som, som la grava

aparentment sòlida, amuntegada,

atemorida, fràgil, dispersa...;

trepitjada per uns martells que ens cauen a plom.

Que la vida, després de tot, és feta a cops de mall,

ja m'ho deies tu, tu que després de tants cops

has renunciat al combat

per retirar-te a destemps al costat

de la barra del bar

entre les autopistes dels dies laborables

on els martells, com els motors,

caminen en renglera

cap a una (fictícia) victòria sense retorn.

Fidel; el poeta roig, 

Del llibre "Reclamo la paraula", 

any 2007