Encara els dos,
encara cantem a una lluna roja
que, somniadora,
ens somriu per la finestra.
És la porta del nostre tren nocturn.
Encara, sempre en marxa...,
el tren, la vida, tu i jo...
Els dos en la nit rogenca
quan et llegeixo aquell poema
que viatja pel desig en tren nocturn.
Fidel; juliol 2015
(Inspirat en un poema del juliol de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada