S'acosta l'hora de la veritat
en que tu has perdut el rellotge,
ell s'ha cruspit el temps,
ells la veritat i els somnis.
Nosaltres tenim els minuts,
i vosaltres les setmanes i els mesos de l'any.
S'acosta l'hora de la veritat.
En Gabriel compta segons,
la Maria agafa els minuts en pinces i li fan mal;
la Laura belluga les hores com un ball de llamps i trons;
en Pep ressegueix i apila les albes del dia;
en Manel llepa els dimecres;
la Judit somnia que els novembres són primavera;
la Paula es menja les ungles i s'arrenca cabells
quan veu que s'acosta l'hora de la veritat,
quan els somnis se'ns van arronsant,
quan el seu xicot marxa amb una altra.
I el rellotge que jau al fons de la paperera més propera.
L'hora de la veritat.
Fidel; juny de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada