A Desalambrar, sempre

Canta "A Desalambrar";

altre cop la sento, torna,

em torna aquella, la força de sempre.

Revisc i (la) visc.

En Feliu me la reviu

com la força d'un riu.

I jo que em dic "estic viu !".

Que la terra és meva, teva i d'aquell...

Em sento partícep, meu, ple.

I sento que la força de la música

encara és a més de 1000 h3

del cabal de la poesia.

La veu i la guitarra d'en Feliu

em llença tones de litres d'aigua,

cascades que empenyen,

torrenteres d'utopies de plata.

Broll, brogir del riu jove

que, enèrgic, davalla ple de poesia 

cap als meus llavis.

Que la terra és meva, teva i d'aquell,

de Pere, Maria, de Joan i José...

Aquella, la força del camí de sempre.

Perquè sóc, som els de sempre;

si, sí a la vida per sempre,

fins la victòria sempre

lluitem el present sempre

on hi guanya l'ànima sempre.

Busquem més sempre,

el tot de tots entre tots i totes sempre.

A Desalambrar sempre,

la teva empenta, sempre.

Rius per dir sí sí sí sempre,

sí a l'amor, sí a teixir versos,

sí a tu, sí a mi, sí a aquell.

Perquè la terra és nostra,

la nostra terra és meva, teva i d'aquell.

Altre cop la sento, torna.

La força de sempre.

Canta a Desalambrar, sempre.

I l'emoció per sentir i creure, sempre.

Fidel; abril de 2015