El deliri dels calçots

Seguim obrint pas 
entre deliris, per exemple de, calçots.
Seguim obrint la boca, seguim engolint 
el que primer ha estat flama encesa, 
fent caliu entre fredes cerveses, 
amb el tiet Josep de consultor/supervisor.
Seguim entre vinyes i oliveres sense esborronant-nos, 
fent pinya, apilant castells de calçots 
embolicats amb el diari ARA. 
Ara que ens mirem als ulls, 
ara que la canalla ja ha dinat, 
ara que podem...seguir.
Un altre horitzó és possible. Seguim !.
Obrim pas, obrint-nos a la senda 
per on els calçots, -ben trinxats i sucats
amb deliciosa salsa de capvespre de la Maria Elena -, 
davallen satisfets pels nostres cossos 
com rius d'amistat qui sap si cap a un mar d'ulls 
delerosos de deliris, de més i més deliris
que busquen,bramen, somnien... 
abraçades fraternes dels fills, 
oliveres alçades, ‘Ovidis' somrients
i molta tota nostra... llibertat !

9/3/15

(Inspirat a Bonastre -Tarragona-, durant la calçotada d'un petit comitè de la classe de les ‘Abraçades': Jordi, Helena, Bernat, Joana, Roser, Sergi, Miquel, Andrea, Carme, Leo, Bruno, Eva, Àngel, Maria, Ricard, Irene, Joana, Ona i un poeta amb comptes pendents).