L'estiu anava esquitxant
a la piscina del poble veí.
Jo, amb el cap cosit a grapes,
mirada i pensament en l'esquitxada de la vida.
El cos de la noia
que surt de l'aigua
regalimant i plena de llum.
El pianista atura les notes.
Callen els poetes per uns minuts.
Irromp barroer, el temps
i jo ja puc anunciar-ho:
em faig vell.
El poeta roig (F.P.)
Desembre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada