Tot comença…, vaja,
la poesia comença
quan diversos vaixells varats
et criden entre pudor a alga negra podrida.
Les aigües han baixat;
la febre dels mots ha pujat
(la temperatura s’ha temperat),
i els teus ulls veuen tota la misèria del món.
I potser alguna subtil bondat
simbolitzada amb els cargolets
que lents, han quedat al descobert.
S’aferren a les roques,
són a la intempèrie farcits de pors.
Són la innocència i/o la nostra dignitat camuflada.
Aquest deteriorament ens el mostra la marea baixa.
(La poesia acaba quan veu un iot salpant
cap a plena mar amb una colla de rics
que se t’allunyen com passa sovint).
Fidel Picó
El poeta roig
La Bretanya; Agost de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada