A fora, la vida esdevé diàfana,
un efímer dringar com un brindis,
com les bombolles del cava
que pugen clarificant el teu somriure,
i prou.
Aquí dins, el poema:
el batec de la nit,
el trànsit de trens i el magne silenci
que em baixa fins els soterranis
de la soledat; i molt.
Fidel Picó
El poeta roig
Desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada