Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 27 de juliol del 2017

Hidrata'm



Hidrata’m.
Salva’m de les urpes d’aquest món.
Hidrata’m. Esquitxa’m.
Que la lluna il.lumini el toll.
Que el riu desplegui tot el teu somriure.
Que em facis la boca aigua
i que la saliva de plata
sigui tot vitamines de totes les lletres.
Que els remolins no enfonsin els meus ullls.
Mulla’m. Hidrata’m. Aixopluga’m.
No encenguis cap foc.
El ‘meteocat’ diu que plou.
(Aprofitem-ho, que diuen que els embats
del canvi climàtic seran poc suportables).
La font rajarà.
I tots els nostres líquids s’encendran
com ones s’alcen per desig de tu.


Fidel Picó
El poeta roig
Juliol de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)