Arreu apedrega indiferència

A la vora,

s'enderroquen poemes

mentre el banc ens roba,

el món s'escalfa, s'esvera,

i tu ja no em mires.

Lluny,

es segresten nenes,

es mata per petroli,

un avió travessa els núvols,

algú demana cervesa a la barra del bar

i un peix roman atrapat a la xarxa.

Aquí, allà, com pilotes de ping-pong,

cauen lleganyes lleugeres de roba,

repiquen amb indiferència al nostre camp,

i nosaltres només podem posar la pala

com calamarssada d'un cel impassible.

Punt insuficient.

Món insuficient.

Perdem dos a un,

tu ja jo em mires

però res ja no es corca

i arreu, apedrega indiferència

i les pedres que romanen sense cantar.

(Agafem la pilota groga indiferent que jau a terra

que ara ens toca treure a nosaltres).

Fidel Picó; El poeta roig

De Juny de 2014

Refet: Abril 2017.