Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 7 de març del 2017

Octubre sense cobrir


Octubre cobert de tu, recordes ?; 
encatifada d'ocres cruixents, 
la terra roja bullia 
envernissada de llums amables 
i d’humitats relatives d’amor
de gom a gom, vora cent. 
De tan cobert, regnava una lenta pluja 
com del teu sud, que ens regalimava
paraules roges, sang decantada de tardor. 
Eren aires oberts cristal·litzats de revolta, 
somnis de revolucions permanents per fer i refer. 
Era més: una multitud rica i diversa de poemes 
al bosc de les abraçades torrades 
i amb les mans trapelles.
Era sovint un octubre cobert d'heures roges,
una apoteosi de cants vora cent, 
bisos i més bisos anunciant un final de concert
amb sentits lents de pluja al rostre, 
un lent principi de fred suau.
Aquell passat: de la universitat a la feina 
i de la feina al teu pis sense ascensor 
i del teu pis al cel cobert d’octubre.

I és ara el no viatge des del teu port.
Empastifats de tristors arrelades, 
addictes al desamor
quan esguardes les naus desarrelades 
i amarrades que no poden fugir. 
Perquè avui ja no podem sortir tu i jo. 
Les teves llàgrimes, les moltes fulles
i el poema distant que veuen els nostres ulls. 
El nostre adéu relatiu vora cent:
Tu cap a mar. Jo cap a terra.
Alta blava mar, terra roja ferma. 
Cel cobert de comiat. Sense sortida.
Humitat relativa sol sense dol. Octubre.


Fidel picó
El poeta roig
Març de 2017




M'han aportat idees, participant d'una manera o altra en aquest poema als quals agraeixo sincerament:
Francesca Reche, Joana Ramos, Oriol Serena, Joan Quisapquè, Oriol Burgada, Mònica Ortega, Francesca Sangra, Dolors Juarez, Montse Assens, Amparo Sansixto, Mercedes Ara, Enrique Julio Fort, Quima Romero,  Pilar Anglarill, Núria Henrich, Núria Garcia, Florenci Salesas, Celestí Ventura, Jordi Bosch, Montse Farrés, Ester F.Matalí, Anna Bruguera, Aurora Marco, Daniel Trillo, Riera-Albó Pau Marc, Agustí Garcia, Carmina Ral, Maria Montesinos, Carme Escriu poemes, Ramon Navarro Bonet, Roser March, Núria Riera F., Ma Josep Mir, Aina Torres.
GRÀCIES I SEGUIM !

2 comentaris:

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)