Nit més blava

Aquells dits de piano

navegant per la teva esquena...

Se'n deia tendresa

i ambdós ens sentíem

pròfugs de la mar més blava.

Érem la música,

pirates de l'amor i la carn

definides entre ones de plaer.

Tots els llenguatges eren nostres.

Havíem autodeterminat la nit;

els dits dibuixaven

la conquesta més blava.

Fidel Picó

El poeta roig

Març de 2017