Primer dia d’abril amb pluja.
Hi ha dones plenes d’abraçades
que passen com tren d’alta velocitat,
i les poques que hi ha a l’andana, miren el mòbil.
M’han dit que la poesia esta estressada
i ha fugit per la porta d’emergència
cap a la cruïlla on les deesses campen nues
com estàtues sense alè.
Som com cavalls vermells
a la recerca de la febre d’or,
passem pantalles desbocats.
Els mots cauen al pou,
i en un món sense mirades,
em deixo barba,
miro estàtues,
perdo l’ordre del nord
i em perdo pel desordre del sud.
I ja no atenc el més substancial i elemental:
que tens uns llavis preciosos,
i que abans de marxar a corre-cuita,
fóra bo una abraçada com les d’abans.
Mentre, les gotes d’abril no ens miren;
també cauen massa ràpides.
Fidel Picó
El poeta roig
Abril 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada