Perquè, saps ?;
a la meva edat encara hi ha esperances.
Per exemple, ara diuen que arriba la primavera,
sí, aquella en que la canalla juga
i tu em somrius com els ulls fiten els fars.
Emergeix la joguina
com s’obre la claror de l’alba.
Els teus ulls copsen el far: “terra !”, m’assenyales.
Desem barques, bastim llums d’il·lusions,
i m’agrada que al teu l’àlbum
hagis posat el teu nom en lletres verd i taronja.
Les lletres de l’esperança i de la meva edat.
Tu, arriba on vulguis.
Emergeix la joguina. Tot s’eixampla
quan et miro
Les meves, les teves esperances.
Fidel Picó, el poeta roig
Març 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada