Foto que corre pel twiter
Un temps, un crepuscle, algun espai...
Alguna tona de paciència,
algun gram d’il·lusió...;
un neguit, un calfred
o, simplement..., deixar-se anar...
Tots. Tot@s esperem algú o alguna cosa
en alguna plaça pública, en algun amagatall...;
en algun conte, en algun llibre amuntegat i sol
a la llibreria del barri.
Esperem i esperem,
desesperem, ens conformem
i esperem i esperem.
Però..., què esperem ?;
a qui esperem ?; per què ?.
Asseguts o drets,
amb els braços esteses cap a tu
o amb els braços al darrera esperant ningú,
traficant amb la solitud.
De bon matí, esperant l’autobús,
una noia llegeix un llibre.
Fidel; el poeta roig
Febrer 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada