El primer sospir és tinc por.
El segon, et necessito.
El tercer toca’m.
El quart compra’m un mòbil.
El cinquè és amaga’m.
El sisè tinc exàmens.
El setè, el setè segell si ets cinèfil.
El vuitè, descobrir que no puc triturar l’ordre establert.
El novè vull sortir (no sé on, però vull sortir).
El desè és Lionel Messi.
I l’onzè, no el recordo.
El darrer, el dotzè (jugador) és el públic
que t’empeny, reclama penal
o, inclús en cercles reduïts,
et commina a escriure el darrer poema.
Fidel, el poeta roig
Febrer 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada