Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 26 de febrer del 2016

Cau



Cau una llàgrima.
Cau el barril Brent
Cau una fulla. 
Cau un somni al pou dels oblits. 
Cauen uns titellaires 
i, com fitxes de domino, 
caiem tots sense caure del tot. 
Fins i tot cauen princeses i reis, 
que tampoc acaben de caure... 
Les coses i les persones cauen 
al llindar del precipici. 
I s’aixequen els rics, els pobres... 
Els pobres cauen del tot 
però són com les llàgrimes, 
venen d’altres al darrera, 
tornen a caure 
fins que un dia algun...s’aixeca i somriu. 
Cauen coses (i persones). 

Torna a ploure. 


Fidel; el poet roig
Febrer 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)