Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 4 de gener del 2016

Abatut


Abatut. Abatut, deixo el bolígraf:
les paraules d'esperança.
cauen al buit
i les arreplega el silenci.

Avui, dia gris, molt gris,
al final ha plogut.

I a mi m'ha arreplegat el silenci.
Paraigües negres
duts com torxes de dol,
duts per abatuts vianants.

Avui dia gris, molt gris
ha plogut i els versos
em cauen al buit
com em cau una llàgrima 
abatuda, molla, freda. 
Abatut, camino desnonat de llum.


Fidel; 4 de gener 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)