Vianants líquids;
regalims de suor.
I al final, un rastre de sequera:
xaragalls omplint els nostres camins
com escletxes de somnis exhaurits.
I a l’ombra d’un estiu,
xop de melangia,
altre cop gotims de pluja.
Altre cop desig de rius
davallant pels nostres gorgs.
Som això: afamats vianants líquids
supurant, bevent el vi de la nit sotmesa
que ens desborda.
Fidel; agost 2015
Poema guanyador del Concurs de poemes
a la Festa de la poesia Riurau de Xàbia, Festa Estellés 2015;
País Valencià, setembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada