La poesia és dir:
que fer l’amor pot fer créixer esbarzers;
i imaginar-lo navegar per una nit de reis.
Que l’avantguarda dels partits crea metàstasis.
Que a les vacances sempre hi ha un nen que plora.
Que l’ordre pot remenar-se amb un bastó.
Que un poema és sempre impugnable
com els dictats d’un poder estatal devorador de somnis.
Que ens cal recer
quan els ocellots negres ens venen a sobre.
Que la nit és una torrentera de vi
on el que més s’escolta és el camió de les escombraries.
Que mirem allà, de front l’horitzó blau
però que més enllà en davalla un de vermell.
És dir una part de tu.
La resta..., sumes de coses
que passen per la finestra i desapareixen.
Com els avions
que sempre ens han volgut bombardejar.
Fidel; agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada