A tot drap

Com perles que s'esmunyen

per la reixa del clavegueram,

a tot drap passen els teus ulls

atapeïts de poemes distants

que creuen la ciutat i marxen.

Cau la nit a sobre i em lliuro, tot sol,

al llit i a les meves imatges: fúria,

maror, ones que passen distants

i marxen lluny dels meus somnis.

Lluny, a tota velocitat,

passen els teus ulls

i crec que (em) marxen.

Fidel; juliol de 2015