Em vas dur fins al salt d'aigua.
Allà, on els nostres petons
es desprenien xops.
De dalt a baix,
davallava la rauxa vertical dels cossos,
desig multiplicat per mil.
Pell a pell, aigua a raig;
tast roig que queia,
quèiem com cascades de passió,
com s'esllavissen tones d'or d'abraçades.
Amor ferotge, desig de carn sense fre.
Amor i sexe. Tu i jo.
Tu i jo en ple salt d'aigua.
Tu i jo. Nos-altres.
Fidel; març 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada