Com ànimes en pena,
sabem l’abast de la tragèdia.
Les flames han avançat impassibles
i sense perdó possible.
Adéu vell cargolet immòbil.
Allà, al paller, les teves cendres, els nostres plors
i una breu però intensa història d’amor.
Quatre estius de llargs viatges sense presses.
Quatre potes rovellades filles de la quietud.
Quatre ànimes en pena,
quatre llàgrimes lentes pel teu adéu.
I així, en silenci, fum, ferralla de desfeta.
Adéu. Adéu vell cargolet,
bella i menuda caseta dels nostres cors.
Sense closca; nus. Com ànimes en pena.
Fidel; 23 febrer 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada