Paraules en roig: Preuat

dissabte, 28 de febrer del 2015

Preuat

Finestra oberta

com mar obrint-se pas.

Deixeu-me passar !

Desbloco muralles,

desxifro l'enigma

del teu esguard.

Que la sirena

em piqui l'ullet:

un somni fecund d'estiu.

Però que tu m'emocionis...:

un cant blau d'onada

que em du al bell mig

del preuat poema.

Fidel; febrer 2015

1 comentari:

Xelo IProu1 de març del 2015, a les 3:51
quina força té aquest poema, com la força del poeta que escriu
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

"No hi ha llum entre els homes i les coses
en que no es reflecteixi la transcendència".
Th. Adorno (filòsof)

"Entre ser poeta o simplement viure
hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament"
Joan Vinyoli

"La pitjor lluita és la que no es fa"
Karl Marx

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida"

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

Mª Mercè Marçal ('Divisa')

"...feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia "si senyor" i "bones tardes".
Miquel Martí i Pol ('La Fàbrica')

"La poesia és la meitat perduda de l'home"
Octavio Paz

"L'estel d'un esguard
i el d'una senyera,
la guerra i l'amor
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l'espasa ferma".
Joan Salvat Papasseit

"Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama"
Lluís Llach ('I amb el somriure, la revolta')

Paraules en roig

dissabte, 28 de febrer del 2015

Preuat

1 comentari:

La (meva...)

El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.