Aiguamolls...

Mucilaginosa odissea amb tuf de fons inclòs,

t’empastifes amb els aiguamolls del regne.

Una bassa et barra el pas a nivell

per accedir al mar on comença la poesia.

Tot una vida a la intempèrie de genolls,

adscrit a les llistes negres, imputat

per prevaricació i tràfec de metàfores sensibles;

romans atrapat per aquella pasta viscosa,

fat grumoll que bloqueja la senda

vers els aixoplucs de l’amor i d’altres incerteses.

T’acompanyen aus trobades amb ales de colors,

mosquits traïdors, cucs poc visibles..; solitud

i altes humitats relatives, allaus de suors,

mobilitat perduda...que tanquen el cercle del dolor.

Imatge del món, odissea rèmora per qualsevol progrés,

paràlisi integral per executar el no-res.

Atzucac diàfan i mur silenciós. Sense camí.

Foc nou, si us plau, foc novíssim

per accedir al mar on comença la... poesia.

Ho capgirem tot i canviem ?. 
Acompanya’m doncs.

Fidel; Febrer 2013